Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Als dotze anys. M’agradava molt explicar als amics i les amigues els contes que escoltava a la ràdio. A la meva època d’infant pocs nens tenien televisor. Modificava moltes coses, treia el que no m’agradava, substituïa situacions, ampliava el que m’agradava... En fi, que un dia vaig pensar que si modificava tantes coses, també podria escriure un conte i vaig fer-ho i va agradar els amics i les amigues. I des d’aleshores no he parat d’escriure.
Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Sí i no. Generalment m’inspiro quan tinc un projecte entre mans i hi treballo. Però també de vegades llegint relaxadament a la nit, o passejant, o després d’una conversa interessant, he sentit el desig irrefrenable d’escriure alguna cosa que m’havia vingut al cap.
Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? És difícil de dir, llegeixo i trobo coses molt interessants en molt autors. Podríem dir que m’han interessat Narcís Oller, Mercè Rodoreda o Josep Maria de Sagarra. Però els autors que més m’han interessat són contemporanis. Sens dubte Jesús Moncada i també Jaume Cabré. En poesia llegeixo sovint grans dames de la literatura como ara Rosa Leveroni, Quima Jaume o Montserrat Abelló. Pel que fa a la literatura infantil i juvenil hi ha grans autors clàssics com ara Michel Ende, Roal Dahl o Àstrid Lindgren, i a casa nostra una autora molt, molt contemporània, L’Eulàlia Canal.
Digues una cita literària. Un aforisme del Tao te Ching: No hi ha res al món tan suau i tan dòcil com l’aigua, però és l’aigua qui pot arrodonir les pedres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada