El Qüestionari: Rodolfo Del Hoyo

-














1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura? El meu primer llibre es titula “De miradas imprecisas” (Barcelona, Sueba edicions, febrer de 1994). És un poemari en castellà. Vaig escriure els dos primers llibres en castellà, que és la llengua dels pares. Tots els altres els he fet en català. Quan el vaig publicar em va fer molta il·lusió. Ara veig que és un llibre innocent, fluix, tot i que té punts bons. Vull dir que potser apunta maneres, però no gaire cosa més. Avui no el publicaria, segur, però gràcies a ell vaig entrar en el món de la literatura. Li dec molt.


  1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure? Als dotze anys. M’agradava molt explicar als amics i les amigues els contes que escoltava a la ràdio. A la meva època d’infant pocs nens tenien televisor. Modificava moltes coses, treia el que no m’agradava, substituïa situacions, ampliava el que m’agradava... En fi, que un dia vaig pensar que si modificava tantes coses, també podria escriure un conte i vaig fer-ho i va agradar els amics i les amigues. I des d’aleshores no he parat d’escriure.


  1. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”? Sí i no. Generalment m’inspiro quan tinc un projecte entre mans i hi treballo. Però també de vegades llegint relaxadament a la nit, o passejant, o després d’una conversa interessant, he sentit el desig irrefrenable d’escriure alguna cosa que m’havia vingut al cap.


  1. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més? És difícil de dir, llegeixo i trobo coses molt interessants en molt autors. Podríem dir que m’han interessat Narcís Oller, Mercè Rodoreda o Josep Maria de Sagarra. Però els autors que més m’han interessat són contemporanis. Sens dubte Jesús Moncada i també Jaume Cabré. En poesia llegeixo sovint grans dames de la literatura como ara Rosa Leveroni, Quima Jaume o Montserrat Abelló. Pel que fa a la literatura infantil i juvenil hi ha grans autors clàssics com ara Michel Ende, Roal Dahl o Àstrid Lindgren, i a casa nostra una autora molt, molt contemporània, L’Eulàlia Canal.


  1. Digues una cita literària. Un aforisme del Tao te Ching: No hi ha res al món tan suau i tan dòcil com l’aigua, però és l’aigua qui pot arrodonir les pedres.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació