Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Una crema inabastable.
ResponEliminaUmm, una interpretació deliciosa!
ResponEliminaHores a la cuina.
ResponEliminaEl contingut es menja les formes. Nosaltres ens menjem el contingut.
ResponEliminade vegades fem les coses de la manera equivocada...
ResponEliminaHola Helena, m'agrada molt aquesta interpretació és molt interessant.
ResponEliminaJomateixa, tens raó que aquesta imatge pot simbolitzar els errors que cometem sovint.
Una abraçada.
Ja he captat què vol dir jomateixa. Hi estic molt d'acord. Si vols obtenir certs resultats, cal tenir les eines adequades.
ResponEliminaHelena, les interpretacions dels altres, ens fan veure coses que no havíem pensat, i això ens enriqueix literàriament i personal.
ResponElimina