Pausa

-






















Fitxa treta de la xarxa

Darrerament tinc el blog una mica abandonat, perquè la tornada a la tasca laboral em treu el temps i l'espai que voldria i necessitaria per penjar textos. Sóc una persona una mica polida en referència a crear, escriure, no vull penjar qualsevol escrit sinó m'agrada, sinó el considero bo o interessant. Per això us demano una mica de paciència, perquè ara mateix les muses necessiten descansar perquè quan es desvetllin pugui tornar a emprendre la tasca d'escriure per a vosaltres, els lectors i les lectores.

Comentaris

  1. sànset i utnoa17 de setembre del 2010, a les 9:47

    i la tindrem!

    tot necessita el seu temps per sortir del forn.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls17 de setembre del 2010, a les 11:21

    Gràcies Sànset!

    ResponElimina
  3. Josep de Vic.17 de setembre del 2010, a les 13:11

    Tota la que volguis, t'estaré esperant. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls17 de setembre del 2010, a les 16:27

    Moltes gràcies, Josep! Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Jordi Tudó17 de setembre del 2010, a les 19:58

    Pinta bé això, i sí jo també necessito inspiració, però tots fem el que podem. El teu està ben pulit.
    Endavant i sort

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls17 de setembre del 2010, a les 20:16

    Hola Jordi! Benvingut al blog Antaviana. Moltes gràcies pels compliments.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació