Vés al contingut principal

Reflexions en veu alta: El moviment 2.0/ Homenatges blogosfèrics















Des de fa un temps, la blogosfera s'ha convertit en una immens espai virtual en què un grup de blocaires s'uneix en una data determinada per homenatjar diferents efemèrides catalanes, vam començar amb Joan Brossa, vam continuar amb Carles Riba, Joan Amades, Salvador Espriu,
Màrius Torres i Vicent Andrès Estellés fins al dia d'avui. Així doncs sembla evident que els blogs encara són vius, i que a més de servir perquè cadascú construeixi les seves seccions pròpies, també serveix per crear esdeveniments homenatgístics, que tenen un puntal que és en Víctor Pàmies, perquè sempre fa els llistats de tots i totes els que hi participem perquè en quedi constància. Així, em queda fer una petita crítica ja que l'única dona que també havia de ser homenatjada, Rosa Leveroni no va tenir gaire repercussió a la xarxa, però sí que es van fer moltes activitats en homenatge. Em pregunto si és que no vam saber fer prou difusió del dia d'homenatge, o si estem tant acostumats a recordar escriptors, que quan hem de recordar a una autora el ressó no és gaire significatiu. En tot cas, aquí queda aquesta reflexió a l'aire.

En conclusió, el moviment 2.0 no és un moviment passiu sinó que esdevé un grup heterogeni de blocaires amb diferents enfocaments però que tenen un punt en comú recordar la tradició literària catalana precedent, que forma part del nostre bagatge cultural, i que per molt que volguéssim no podríem negar, no com a lectors/res ni com aprenents d'escriptors/res.

Comentaris

vpamies ha dit…
Te'n falten: Moncada, Edgar Allan Poe... Com sempre dic, jo no hi sóc sempre implicat directament. Sóc una baula més i hi ha moltes altres persones que també hi posen el seu gra de sorra. Tu mateixa en Salvador Espriu; Lluís Gil i Carme Rosanas en Màrius Torres; Pere de Provisionals en Moncada...

Rosa leveroni? Se'm va passar. I després de la implicació en els homenatges d'Amades i Espriu necessitava descansar.

Però és unnhomenatge més, encara que més modest. També va ser modest el de Riba.

En aquests moments jo tinc especial interés en continuar amb Joan Maragall, Enric Valor, Montserrat Roig.

Tothom té autors preferits. O quan et proposen un autor t'hi interesses. Només cal ser valent, proposar, dinamitzar i cercar col·laboracions i complicitats.
Arlequí ha dit…
Hola Víctor! Sé que hi ha molta gent que ha promogut homenatges blogosfèrics, i que alguns com el de Leveroni s'han quedat escassos de participació. A poc a poc, anem aprenent a retre homenatge als autors de la nostra tradició literària.
I sí, cal proposar, dinamitzar, cercar col·laboracions i complicitats.
Gabriel ha dit…
Interesant reflexió, Roser...
Penso que en general la participació en les crides blocaires per homenatjar a diferents autors ha sigut molt bona.
Rosa Leveroni potser si que es mereixia més ressò.
No estic d'acord amb la frase "estem tant acostumats a recordar escriptors, que quan hem de recordar a una autora el ressó no és gaire significatiu."
No estic d'acord amb aquesta frase ja que el problema no és que fos una autora sinó que el problema és que la pobra Leveroni (i que consti que la considero un gran poeta)ha estat molts anys oblidada i no es gaire coneguda. Quan es planteja fer un homenatge a una autora (que per les circumstàncies que siguin) la seva obra i llegat no ha estat prou difós i per tant és una autora poc coneguda, pot passar que "La Catosfera" no respongui amb el mateix entusiasme ja que lamentablement molta gent no la coneix.
M'arriscaria a posar la mà el foc que si fessim un homenatge a la Maria-Mercè Marçal, a la Rodoreda o la Montserrat Roig (dones i escriptores) el ressò seria prou potent.
Interesants conclusions i reflexions...
vpamies ha dit…
El 10 de novembre de 2011 farà vint anys que va morir Montserrat Roig. No serà per manca de temps! ;-)
Arlequí ha dit…
Gràcies, Gabriel!
Ai, Víctor ja m'estàs tornant a enredar ;-)
F. Mas i Castanyer ha dit…
Després de llegir algun comentari en contra d’aquests homenatges és una alegria llegir aquest escrit teu, estic del tot d’acord amb tu. Crec que aquests homenatges blocaires serveixen per a moltes coses, moltes, i són un bon indicatiu de la sensibilitat i de l’activisme cívic i cultural ciutadà.
Salut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!
Arlequí ha dit…
Gràcies, F. Mas Castanyer!

Salut!