A reveure

el dia


















Imatge presa de la xarxa


Sota les fulles daurades s'amaguen les passes dels dies d'estiu que són com orenetes.

Comentaris

zel ha dit…
També em sento tardoral...i enyoro ja l'estiu que tot just deixem...
24 de setembre del 2010, a les 21:07
Grocdefoc ha dit…
Un dia em vaig perdre per un bosc semblant i, de cop i volta, els arbres em parlàvem en una llengua arcana. I el més estrany de tot és que els entenia, jo formava part d'aquella sensació secreta i ancestral. Aquesta fotografia m'hi ha fet pensar.
M.Pilar
24 de setembre del 2010, a les 22:04
Rafel ha dit…
Les orenetes no saben si marxar o esperar-se uns dies per no perdre's aquest espectacle.
24 de setembre del 2010, a les 22:52
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Zel! La tardor ja ens transmet aquest sentiment d'enyorança de l'estiu!

M. Pilar, què bonic entendre la llengua dels arbres.

Rafel, tens raó les orenetes no volen perdre's l'espectacle!

Gràcies a tots i totes!
25 de setembre del 2010, a les 8:57
Publica un comentari a l'entrada