Digue'm
Imatge presa de la xarxa
què llegeixes aquest mes?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
La bicicleta estàtica d'en Pàmies. No sóc gaire original...
ResponEliminaEls elefants són contagiosos de Pedrolo i Guía para viajeros inocentes de Twain i me la passo insistint amb Sylvia Plath :) [algun dia comprendré la poesia :)]
ResponEliminapedres de toc de Carme Torras.
ResponEliminaM'encanta la foto del post
Puigmalet, una lectura i autor actuals!
ResponEliminaClidice, un clàssic català, un europeu i una lectura profunda!
Viu i llegeix, gràcies per les floretes!
Bilbao, New York, Bilbao de Kirmen Uribe. Un viatge pel passat, el present i el futur d'Euskadi.
ResponEliminaCom parlar bé en públic, Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Sempre trobarem algun conferenciant al que recomanar-li....
Hola Rafel! Tres llibres alhora, increïble! Bones lectures :D
ResponEliminaEl siglo de las luces, de Carpentier.
ResponEliminaMolt interessant, Mercè!
ResponEliminaLa vida difícil, d'Slawomir Mrozek, un home d'una ironia i una capacitat d'enriure-se'n de la societat genial. I ho compagino amb Heròdot. Un pèl estranya la barreja?
ResponElimina