El Qüestionari: Joan-Lluís Lluís











1. Van ser tres llibres alhora, que un professor de francès havia deixat al meu germà gran. Crec que no se'ls va llegir però jo, a tretze anys, vaig copsar per primera vegada com la lletra impresa podia penetrar fins a les entranyes... Els tres llibres, tots tres de la col·lecció Livre de Poche, eren Sa majesté des mouches, de William Golding, Vaisseau des morts de B. Traven i, sobretot, Encore heureux qu'on va vers l'été, de l'avui molt oblidada Christiane Rochefort.

2. També a tretze anys, per l'atzar de les notes de l'escola: tot d'una tenia les millors notes de la classe en redacció (sempre en francès, és clar) i el professor, a més de felicitar-me em feia patir la tortura de llegir algunes d'aquestes redaccions en veu alta... Van ser aquests èxits que van fer-me adonar que escriure m'agrada més que qualsevol altre activitat escolar... Llavors, empès per l'idealisme d'anys anys d'adolescència, vaig decidir que seria escriptor...

3. En el meu cas, la inspiració és un estat d'ànima estrany i poc freqüent que només funciona quan estic treballant, però que demana una mena d'esforç de voluntat paradoxal i una mica complicat d'aconseguir: l'esforç de deixar la voluntat en un segon terme per deixar fluir idees, imatges, etc. emmagatzemades en algun lloc d'accés difícil... Tot plegat deu tenir alguna explicació psicoanalítica.

4. Homer, sense cap dubte ni hesitació.


5. Em commouen sempre dos versos de Jacint Verdaguer: "Lo cor de l'home és una mar / tot l'univers no l'ompliria."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies