L'entrevista blocaire: Llunàtic

1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

El meu primer blog és llunÀtic, que vaig crear a finals del 2004, en plena febrada expansionista dels blogs. Després he fet d'altres incursions, però aquest primer és l'únic que encara mantinc a hores d'ara i ininterrompudament.

2. Bloc o blog?

Des del començament em vaig declarar "bloguista", més que no pas "bloquista". És més bonic "bloguejar" que no pas "bloquejar", que té reminiscències negatives.

3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Un blog s'alimenta dels lectors, i permet créixer el seu creador amb els comentaris d'aquests. En tot cas, si no hi ha reciprocitat, un blog és un fantasma a internet. Conec casos de blogs excel·lents amb molt poca difusió, i en canvi blogs que tenen moltíssims seguidors però poquíssima qualitat. És injust, al meu entendre, però passa perquè la promoció del blog també és un tema important.

4. Què t'ha aportat el bloc?

Moltes coses. En el camp personal, viure una experiència, la del creixement del fenomen, que ara sembla deturar-se i fins i tot minvar. En el camp professional, propostes per escriure en altres àmbits, fins i tot remunerats.

5. Cita un bloc i digues per què.

"Tros de quòniam", de Toni Ibàñez, que ja no existeix. Perquè va ser el primer blog sobre literatura que vaig llegir: amb la seva barreja de literatura visceral i tertúlia estripada em va cridar l'atenció, prou com per plantejar-me obrir el meu propi espai.