Imatge presa de la xarxa
Feia anys que ella l'havia buscat per tot arreu. Estava convençuda que ja no el trobaria,i un dia, el va veure allà. Se'n va enamorar de seguida. L'havia somniat, però encara era més bell davant dels seus ulls. Estava quiet, esperant-la... Amb els nervis a flor de pell, s'hi va acostar de puntetes i el va palpar, suaument, amb els dits. Finalment havia trobat el vestit que li esqueia.
6 comentaris:
En una segona llegida, veig que donaves pistes sobre el gir que podia haver-hi...Però estava sota l'encanteri de la recerca de l'amor.
M'agrada!
Hola Pilar! De fet, és un joc literari en què barrejo la simple idea de trobar el vestit escaient amb la recerca de l'amor.
Me n'alegro que t'agradi! Gràcies!
és una mena d'analogia que ens guia, però alhora ens "despista", està força bé!
Gràcies Mireia!
Final sorprenent, necessari en un conte tan curt. M'ha agradat.
Hola Novesflors! Me n'alegro que t'hagi agradat! Anem progressant :) Gràcies per llegir-me!
Publica un comentari a l'entrada