Imatge presa de la xarxa
Diàriament segueixo una sèrie prou interessant literàriament parlant, em refereixo a S'ha escrit un crim. Es tracta d'una coneguda sèrie en què una escriptora reconeguda de novel·la negra J. B. Fletcher es dedica a investigar crims allà on va. En les trames sovint es barregen elements literaris del gènere de la novel·la negra amb la vida de l'escriptora que en realitat és també un personatge de ficció. Doncs bé un dels capítols tenia com a víctima a un crític literari de teatre que criticava sense escrúpols qualsevol obra. Aquest és assassinat per un jove escriptor que fou víctima del crític literari en el passat. Això té la seva ironia, perquè potser més d'un escriptor/a que s'hagi topat amb un crític mordaç s'haurà imaginat com el feia desaparèixer, i en aquest cas com dins de la ficció tot és possible els guionistes van "assassinar" el crític. Això sí qui va prèmer el gallet fou l'escriptor destronat. Però sincerament, crec que els crítics siguin constructius o no són necessaris perquè són uns dels mitjans perquè les obres es difonguin i arribin als lectors i les lectores.
6 comentaris:
Deixant a banda si calen o no els crítics, si jo fos escriptora, dirigiria la meva mirada als lectors. Aquests són, al meu parer, els millors crítics.
Tots som crítics, però s'ha de tenir en compte també que tots tenim diferents gustos.
Quin és el vàlid? Tots i cap...
Els crítics "professionals" (perquè a tots ens agrada ficar-hi cullerada) són necessaris. Encara que més d'un s'hi jugui la salut!
*Sànset*
Moltes gràcies, Pilar, Jomateixa i Sànset i utnoa per les vostres aportacions al post.
Salutacions cordials.
En certa manera, matar al crític és matar una mica la teva capacitat de millora. Passada la mala llet, l'autocrítica sempre ajuda...o gairebé sempre!
Hola Garsenda! Tens raó amb la teva apreciació. Jo sempre procuro ser autocrítica, però de vegades també valorar les coses bones que escrivim i creem.
Publica un comentari a l'entrada