Referents clàssics: De Pigmalió a My Fair Lady

Imatge presa de la xarxa


George Bernard Shaw era un escriptor d'origen irlandès del segle XX i que és l'autor de l'obra teatral Pigmalió. Aquesta obra planteja aquest argument: el professor Higgins decideix ensenyar l'Eliza Doolitle, una pobre florista, a parlar correctament la llengua anglesa i a convertir-se en una refinada senyoreta, com una mena d'aposta que fa amb un altre professor. En aquesta obra també s'observa que l'aprenentatge és bilateral, ja que mentre ella aprèn a utilitzar adequadament la llengua anglesa, així com les normes d'una societat refinada, ell aprèn progressivament de la humilitat i generositat de l'alumna. Aquesta peça teatral tan coneguda, i que ha estat versionada a Catalunya per Joan Oliver, fou convertida en una pel·lícula: My Fair Lady dirigida per George Cukor, protagonitzada per Audrey Hepburn i Rex Harrison. Això demostra que els referents clàssics no només són vigents amb el pas dels anys. Una persona humil es pot transformar en una persona d'una classe social benestant. La conclusió és que una cosa és formar part d'una classe social amb una sòlida formació, però Eliza Doolitle valora les coses importants de la vida, com per exemple l'afecte que rep per part del professor Higgins.