Reflexions en veu alta: Dels cercles literaris a la blogosfera


















Imatge presa de la xarxa

En l'època medieval van sorgir els primers cercles literaris tant a Europa, com a les nostres terres. Els cercles literaris eren diversos i representaven una sèrie de plataformes on els escriptors es reunien a propòsit de la literatura. Els cercles es convertien en un indret que facilitava no només les reunions literàries sinó la creació de textos. És sabut també que al segle XIX els cercles literaris esdevenen un espai no només per als intel·lectuals que voregen ja les premisses romàntiques i les realistes sinó que és també el lloc de reunió d'un nou sector de lectors: les dones. Així doncs, aquesta plataforma en diferents contextos socials, políticis i literaris ha esdevingut un espai per a donar-se a conèixer entre diferents persones que comparteixen la passió per la literatura ja sigui com a lectors/res o com a lectors/lectores i autors. Aquests cercles en l'actualitat, en l'era digital, han evolucionat amb el que hom ha batejat com La blogosfera. En un principi els blogs literaris en català van tenir un auge important, ara estan en l'etapa de consolidació i potser algun dia un altre format els substituirà, o potser perduraran. Ara per ara, la blogosfera és el nostre cercle literari, que és virtual, ja que tots i totes compartim aquesta passió per la literatura dins la xarxa, on escrivim i opinem de temes, autors de la literatura, ja sigui des dels propis o en d'altres blogs. En certes ocasions, la blogosfera ha trobat espais reals per a convertir aquests cercles literaris virtuals en els cercles que ja van freqüentar els nostres avantpassats literaris. Recordem les Jornades de la Catosfera Literària, de les quals va sorgir La primera antologia de blogs en català, i també com no, recordem les trobades a l'Ateneu Barcelonès, anomenades Ateneuesferes. Això significa que la forma de reunir-se dels lletraferits s'ha transformat, però els cercles literaris continuen essent una plataforma per a trobar-se amb l'excusa de debatre de i sobre literatura.

Comentaris

Pilar ha dit…
Particularment, però, enyoro els cercles literaris d'abans. El que més se li assembla són els clubs de lectura.
Jesús M. Tibau ha dit…
és indiscutible la meva passió pels blogs i pel ventalls de possibilitats que ofereix; però res com el contacte cara a cara, com debatre mirant els ulls de l'interlocutor/a, amb una cervesa a la mà o remenant una tassa de cafè.
Afortunadament, avui en dia podem gaudir de totes dues formes d'intercanviar opinions.
Arlequí ha dit…
Pilar, potser sí que tens raó que els cercles literaris d'abans eren especials.

Jesús, tens raó els blogs ofereixen moltes possibilitats, però el contacte cara a cara amb una tassa de cafè o de te també ofereix debats literaris interessants.
novesflors ha dit…
Tanmateix, els cercles virtuals tenen un avantatge: no hi ha distàcies, no cal viure a la mateixa ciutat, els participants poden compartir tot i ser lluny en l'espai.
Arlequí ha dit…
Cert, Novesflors. A la xarxa, no hi ha distàncies, ni fronteres per compartir i comunicar-se.
El veí de dalt ha dit…
A mi m'ho explicaràs...;-)
Maria Consol ha dit…
Tot evoluciona a ritme dels temps i de com es mou la societat. En aquests moments estem a l’era de la tecnologia i les noves generacions és el que viuen des del naixement. Per tant, per a la gent jove és indiscutible, suposo, l’ us de les noves comunicacions de les que disposem tots. Ara bé, potser, la gent que tenim una mica més d’edat, també enyorem la tertúlia entorn una bona taula amb una xerrada oberta a les opinions i discrepàncies amb un contacte més personal. Tot i això, penso, podem aprofitat els avantatges que ens ofereixen ambdues, doncs fer que siguin compatibles només és cosa nostra.
Arlequí ha dit…
Hola Maria Consol! Tens raó que hauríem d'aprofitar els avantatges que ens ofereixen ambdues, i sí nosaltres hem de fer que siguin compatibles.

Salutacions cordials.

Veí de Dalt, ja t'ho explicaré... ;-)