Dia de bromes: Un conte per riure

-




















Imatge presa de la xarxa


Per a celebrar el dia de les bromes, us poso un conte breu del mestre de la ironia, Pere Calders. Gaudiu del bon humor avui i sempre que pugueu:

El mirall de l’ànima

No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

Comentaris

  1. Jesús Párraga28 de desembre del 2010, a les 13:31

    Hui és el dia dels Sants Innocents. Allò de les bromes no sé d'on va eixir.
    Genial Pere Calders!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls28 de desembre del 2010, a les 14:17

    Avui és un dia per riure i fer bromes, i
    ja va bé que les rialles ens acompanyin!

    ResponElimina
  3. sànset i utnoa28 de desembre del 2010, a les 14:38

    És que tots ens acabem assemblant...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls28 de desembre del 2010, a les 14:44

    Vols dir Sànset?

    ResponElimina
  5. Rafel28 de desembre del 2010, a les 16:49

    Compte si et trobes algun alumne pel carrer, avui estan més efusius que mai.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls28 de desembre del 2010, a les 20:31

    Doncs no seria estrany trobar-me'l, Montgat està a prop d'on visc, però de moment ningú no m'ha enganxat cap llufa :)

    ResponElimina
  7. C.28 de desembre del 2010, a les 22:20

    Abans els diaris publicaven notícies "de broma". Avui només he vist la de l'Sport on deia que el Pep Guardiola havia creat la colònia Filosof'eau. Quan era petit penjava llufes a tort i a dret :)

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls29 de desembre del 2010, a les 9:05

    Hola C! Ja es veu ja que de petit devies ser un nen molt entremaliat :)
    Jo, en canvi, era molt bona nena :D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació