Digue'm
què llegeixes aquest mes?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
En aquests moments Correspondència de guerra de Manel Alonso i Català.
ResponEliminaSalut i Terra
Estic acabant Rere els murs,
ResponEliminaep! això és el nom de la novel·la.
Man and boy, del Tony Parsons. I una biografia del Jimi Hendrix del Guitarlegends i he acabat no fa massa Los años del mied del Juan Eslava Galán.
ResponEliminaps: vaig llegint capítols del Quijote, de tant en tant
Jo estic capficat amb "Vida y destino" de Vasili Grossman.
ResponEliminaUna gran novel·la, en tots els sentits de la paraula gran...
Salut!!!
Moltes gràcies, Francesc, Rafel, C. i Francesc Arnau per compartir les vostres lectures.
ResponEliminaSalut!!!
Acabant "Tòquio blues" de Haruki Marakami, i amb el darrer llibre d'Auster esperant!!!!!
ResponEliminaaquesta setmana he apostat per Garbi24, ja us ho explicaré
ResponElimina"Wendy i l'enemic invisible" d'Andreu Martín.
ResponElimina- Si em parles del desig, de Manel Alonso;
ResponElimina-Poesies d'Espronceda;
-Inundación Castálida de sor Juana Inés de la Cruz i
-El lazarillo de ciegos caminantes (ara no recorde l'autor).
En fi, només la primera és de plaer (mai millor dit perquè és un poemari eròtic), les altres son lectures obligatòries de la carrera.
Dona... l'Espronceda es pot llegir amb plaer; de sor Juana ja no diria jo tant... :-)
ResponEliminaHome, Jesús s'ha d'entendre que la Mercè es refereix a plaer amb la lectura del llibre eròtic. Ara que cadascú pot trobar aquest plaer en d'altres llibres també :)
ResponEliminaVeges! Mira, si no, el següent fragment de "El estudiante de Salamanca", no em diràs que no es eròtic total!
ResponElimina"El carïado, lívido esqueleto,
los fríos, largos y asquerosos brazos,
le enreda en tanto en apretados lazos,
y ávido le acaricia en su ansiedad: .
y con su boca cavernosa busca
la boca a Montemar, y a su mejilla
la árida, descarnada y amarilla
junta y refriega repugnante faz."
Mmmmmm! slurrrrp!
:-)
Gràcies per la referència, Jesús!
ResponEliminaAra mateix estic amb El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig.
ResponEliminaHola Jesús! Un títol molt interessant aquest que llegeixes, i a més a més d'una escriptora. Cada dia anem descobrint noves veus femenines.
ResponElimina