Resulta que tinc al calaix un breu projecte de textos poètics i li he volgut consultar a en Tibau com puc fer per publicar. I m'ha donat uns quants consells, però sobretot m'ha dit que "si amb narrativa és difícil, publicar en poesia és un miracle". I jo em pregunto perquè les editorials no s'arrisquen a publicar poemaris? Per què discriminen aquest gènere? No estaria bé buscar la manera d'apropar la poesia a un públic més ampli? O potser estic dient una utopia. Vet aquí la reflexió que us proposo...
Crec que la poesia lligada amb altres arts té una de les seves sortides ( fotografia, cançó, arts escèniques... ) Sembla, diria jo, que s'ha de donar una mica més mastegada.
No oblidis que J.V. Foix es va assegurar el futur sent pastisser, o sigui que no les tenia totes. (Disculpa la broma)
Crec que la poesia lligada amb altres arts té una de les seves sortides ( fotografia, cançó, arts escèniques... ) Sembla, diria jo, que s'ha de donar una mica més mastegada.
No oblidis que J.V. Foix es va assegurar el futur sent pastisser, o sigui que no les tenia totes. (Disculpa la broma)
Dona... Publicar un recull de poemes (diguem-ne trenta o quaranta) no és gens difícil. Tu mateixa pots fer-ne una edició de dos-cents a cinc-cents exemplars. Les noves tecnologies han abaratat prou els costos d'impressió. Ara, publicar per exemple a l'editorial "Visor" (en l'àmbit castellà vull dir) ja és una miqueta més difícil. Però l'autoedició no està malament.
Rafel, gràcies per la teva aportació. Jesús, l'autoedició és una de les possibilitats. De moment estic mirant. Però el tema és que avui dia les editorials no s'arrisquen gaire per els autors/res de casa, i en poesia menys. Crec que s'hauria de fer un canvi de mentalitat, però la cosa és difícil.
"Avui dia"... i sempre. Bécquer no va veure publicats els seus poemes. Pel que fa als/les poetes "de casa", no sé que dir-te. En primer lloc perquè no entenc massa bé el concepte "de casa", i en segon lloc perquè, tot considerant que "de casa" vol dir "en català", el proteccionisme lingüístic (si més no ací al País Valencià) de vegades produeix una certa inflació de "pestiños" prou curiosa (aquesta última opinió és molt discutible i discutida; de fet molts amics i amigues mantindrien just el contrari...)
Jesús, els de casa vol dir a Catalunya, València, les Illes... No crec que tot el que es publiqui sigui dolent, cal llegir-ho abans per fer-ne la valoració literària. Jo crec que el problema és que la poesia no és el gènere que més es ven, i per això les editorials no s'arrisquen. La literatura es pot tornar molt mercantilista. Jo no espero fer-me rica, només donar a conèixer allò que escric, i si hi ha algú que ha de valorar-ho són els lectors.
Veus? Els/les poetes de seguida vos enfadeu! On he dit jo que tot allò que es publica és dolent? Tens raó en què la poesia "no ven" però fa uns dies m'he llegit una novel.la que tampoc s'haguera venut (una de l'Andreu Martín, policíaca de baixa intensitat predissenyada per a adolescents)... Per on anava? Ah, sí! Aquesta novel.la no la llegiria ningú si els profes de l'ESO no la ficaren com lectura obligatòria. Ergo: cal convèncer els profes que manen als xiquets i xiquetes llegir poesia contemporània. De fet, la literatura per a menuts i adolescents està convertint-se (mercantilísticament parlant) en una mina per a escriptors en la nostra llengua. És legítim voler veure el nom i les paraules pròpies al paper de llibre (de rics escriptors n'hi haurà uns... 84 més o menys) però el circuit poètic té unes caracterísitiques pròpies, un àmbit molt reduit... No sé si m'explique.
Hola! No si no m'he enfadat pas. Estem debatent un tema sobre perquè no es publica tants llibres de poesia. Bé, comencem pel principi d'entrada no sé si em considero poetessa, perquè fins fa poc escrivia més aviat narrativa, sobretot narrativa poètica. Tens raó que els professors hauríem de posar més llibres de poesia a l'ESO, però cal buscar un llibre que els enganxi. Bé, tens raó que l'àmbit de publicació és reduït però no hauria de ser així, és un gènere que val molt la pena llegir. Seguim el debat ;)
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Resulta que tinc al calaix un breu projecte de textos poètics i li he volgut consultar a en Tibau com puc fer per publicar. I m'ha donat uns quants consells, però sobretot m'ha dit que "si amb narrativa és difícil, publicar en poesia és un miracle". I jo em pregunto perquè les editorials no s'arrisquen a publicar poemaris? Per què discriminen aquest gènere? No estaria bé buscar la manera d'apropar la poesia a un públic més ampli? O potser estic dient una utopia. Vet aquí la reflexió que us proposo...
ResponEliminaCrec que la poesia lligada amb altres arts té una de les seves sortides ( fotografia, cançó, arts escèniques... ) Sembla, diria jo, que s'ha de donar una mica més mastegada.
ResponEliminaNo oblidis que J.V. Foix es va assegurar el futur sent pastisser, o sigui que no les tenia totes.
(Disculpa la broma)
A reveure i endavant.
Crec que la poesia lligada amb altres arts té una de les seves sortides ( fotografia, cançó, arts escèniques... ) Sembla, diria jo, que s'ha de donar una mica més mastegada.
ResponEliminaNo oblidis que J.V. Foix es va assegurar el futur sent pastisser, o sigui que no les tenia totes.
(Disculpa la broma)
A reveure i endavant.
Dona... Publicar un recull de poemes (diguem-ne trenta o quaranta) no és gens difícil. Tu mateixa pots fer-ne una edició de dos-cents a cinc-cents exemplars. Les noves tecnologies han abaratat prou els costos d'impressió. Ara, publicar per exemple a l'editorial "Visor" (en l'àmbit castellà vull dir) ja és una miqueta més difícil. Però l'autoedició no està malament.
ResponEliminaRafel, gràcies per la teva aportació.
ResponEliminaJesús, l'autoedició és una de les possibilitats. De moment estic mirant.
Però el tema és que avui dia les editorials no s'arrisquen gaire per els autors/res de casa, i en poesia menys. Crec que s'hauria de fer un canvi de mentalitat, però la cosa és difícil.
Gràcies a tots dos!
"Avui dia"... i sempre. Bécquer no va veure publicats els seus poemes. Pel que fa als/les poetes "de casa", no sé que dir-te. En primer lloc perquè no entenc massa bé el concepte "de casa", i en segon lloc perquè, tot considerant que "de casa" vol dir "en català", el proteccionisme lingüístic (si més no ací al País Valencià) de vegades produeix una certa inflació de "pestiños" prou curiosa (aquesta última opinió és molt discutible i discutida; de fet molts amics i amigues mantindrien just el contrari...)
ResponEliminaJesús, els de casa vol dir a Catalunya, València, les Illes... No crec que tot el que es publiqui sigui dolent, cal llegir-ho abans per fer-ne la valoració literària. Jo crec que el problema és que la poesia no és el gènere que més es ven, i per això les editorials no s'arrisquen. La literatura es pot tornar molt mercantilista. Jo no espero fer-me rica, només donar a conèixer allò que escric, i si hi ha algú que ha de valorar-ho són els lectors.
ResponEliminaVeus? Els/les poetes de seguida vos enfadeu! On he dit jo que tot allò que es publica és dolent? Tens raó en què la poesia "no ven" però fa uns dies m'he llegit una novel.la que tampoc s'haguera venut (una de l'Andreu Martín, policíaca de baixa intensitat predissenyada per a adolescents)... Per on anava? Ah, sí! Aquesta novel.la no la llegiria ningú si els profes de l'ESO no la ficaren com lectura obligatòria. Ergo: cal convèncer els profes que manen als xiquets i xiquetes llegir poesia contemporània. De fet, la literatura per a menuts i adolescents està convertint-se (mercantilísticament parlant) en una mina per a escriptors en la nostra llengua.
ResponEliminaÉs legítim voler veure el nom i les paraules pròpies al paper de llibre (de rics escriptors n'hi haurà uns... 84 més o menys) però el circuit poètic té unes caracterísitiques pròpies, un àmbit molt reduit... No sé si m'explique.
Hola! No si no m'he enfadat pas. Estem debatent un tema sobre perquè no es publica tants llibres de poesia. Bé, comencem pel principi d'entrada no sé si em considero poetessa, perquè fins fa poc escrivia més aviat narrativa, sobretot narrativa poètica. Tens raó que els professors hauríem de posar més llibres de poesia a l'ESO, però cal buscar un llibre que els enganxi. Bé, tens raó que l'àmbit de publicació és reduït però no hauria de ser així, és un gènere que val molt la pena llegir.
ResponEliminaSeguim el debat ;)