Reflexions en veu alta: La difícil tasca d'escriure
Imatge presa de la xarxa
La "vox populi literària" diu que l'autor de la novel·la Madame Bovary es passava tot un dia per a escriure una sola pàgina. Això indica que aquest escriptor es prenia seriosament la tasca d'escriure, i com ell, ben segur que hi ha molts casos de detalls que ens demostren que la majoria d'autors/autores no escriuen "a raig" encara que Maragall tingués aquesta idea amb ressons romàntics i modernistes. El cert és que escriure és una tasca ben complexa, ja que és una tasca que implica traslladar una idea, un pensament en un paper o en forma de post, i aconseguir que allò que s'ha volgut transmetre sigui comprès pels lectors i lectores. Hi ha casos d'autors i autores que s'asseuen i escriuen a diari, i hi ha exemples de gent ben prolífica, com per exemple, un dels blocaires més actius de la xarxa, en Jesús M. Tibau, que sovint ens demostra que l'ofici d'escriptor és molt més que escriure un simple post, és seduir als lectors i lectores amb les paraules, i el llenguatge connotatiu.Així doncs, escriure no és simplement publicar i mostrar els nostres escrits (actualment en blogs) per tal d'alimentar el nostre ego. La tasca d'escriure implica trobar coses per dir, així com també la nostra manera de dir-les. Si a més, parlem de l'ofici d'emprar el llenguatge literari per a escriure, aleshores la tasca és doblement complexa.
És per això, que es recomana: provar diversitat d'exercicis d'estil abans de donar un text per acabat. Amb l'exercici d'escriure també hi ha tres tasques que esdevenen tres dels ingredients principals per a confeccionar un text literari: llegir, viure intensament i ser autocrític/a. El primer és el que ens configura un pòsit cultural que sempre s'enriqueix amb el pas dels anys. El segon és simplement deixar que les coses s'esdevinguin però vivint intensament i activa i no com a simple espectadors. I el tercer es tracta d'aprendre a descobrir perquè un text literari no està acabat i no ens enamora com autors/res ni com a lectors/res. En conclusió, cal aprendre dels i de les grans mestres de la tradició literària universal i cercar el nostre camí en la difícil tasca d'escriure literatura.
I temps! Tenir temps per escriure! I un espai físic i mental adequat. Que les reunions de l'AMPA, la feina, la sogra, la cunyada, el del gas que passarà demà, la veïna que toca aprèn a tocar el violí, etc., etc. no ens distreguin massa.
ResponEliminaI ganes!
ResponEliminaSí, Carles el temps és molt important. Per sort ara jo estic de vacances, sogra no en tinc, i el del gas no passarà aquestes festes, és a dir, que sempre es pot trobar l'espai i el temps de solitud necessària per a escriure.
ResponEliminaI Jesús, tens tota la raó, cal tenir ganes d'escriure!
Gràcies per la referència, ets molt generosa amb mi. Escriure és una de les millors tasques, molt recomanable per a tothom, ajuda a ordenar els pensaments, a comunicar-nos millor, i si a més gaudeixes tant com jo, ja és massa.
ResponEliminaPerò compte, perquè es comença a gaudir quan tens certa pràctica, que només s'agafa escrivint, escrivint escrivint.
Petons i molt bon any
Gràcies per la floreta de generosa. Tens raó, escriure és una de les millors tasques, i recomanable, i tant. I sí com més es gaudeix d'aquest exercici és escrivint, escrivint...
ResponEliminaPetons i igualment molt bon any per a tu!