Una mica de música: El universo sobre mi

Aquí teniu una cançó plena de vitalitat per acomiadar l'any 2010:

Comentaris

Jesús Párraga ha dit…
Una miqueta tòpica, no?
Arlequí ha dit…
No, no és pas tòpica. És una cançó plena de poesia, que he volgut penjar per acomiadar aquest any.
Jesús Párraga ha dit…
mmmm... Trobe que no tenim un mateix concepte de poesia ;-)
Mireia ha dit…
Et desitjo un 2011 ple de felicitat!
Arlequí ha dit…
Jesús, cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura, jo tinc el meu.

Gràcies, Mireia! Igualment per a tu.
Jesús Párraga ha dit…
Disculpa'm si estic enganyat, Roser, però em sembla que alguns dels meus comentaris no et fan gens de gràcia. Ho lamente: tan sols intente ser honradament crític. Pel que fa a la cançó d’Amaral dic que és una mica tòpica perquè la història que conta (la dona enpresonada en una relació de parella convencional que anhela llibertat i plenitud) ja la cantava als anys setanta Ana Belén:

“No volverán
los días que eran siempre igual.
Convertida en reina de la casa,
atrofiado el cuerpo de esperar.


Desde mi libertad
soy fuerte porque soy volcán.
Nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar… Etc.

Per un altre costat no sé si “cada lector/a té el seu concepte propi de la literatura” però estic segur que no tots són equivalents. Precisament tu, com a professional de la teoría literària no pots admetre igualtat entre el teu criteri literari i el criteri dels teus alumnes, entre el teu discurs i el seu. En qualsevol cas crec que anem massa luny perquè una cosa és el “gust” subjetiu i una altra cosa el “valor” literari que (al meu entendre) te un carácter objetiu… Ja m’he enrotllat massa.
Que tingues un feliç any ple de ventures, ple de coneixences!!! :-D
Arlequí ha dit…
Hola Jesús! Ets lliure d'opinar. Em sembla recordar que en la tradició cultural hi ha temes que sempre es repeteixen i no em sembla malament que l'argument de la cançó tingui més d'una versió.

Per altra banda, jo tant com a professora com com a lectora, tinc clar que cada lector/a ha de construir la seva concepció de la literatura, perquè hi ha tantes interpretacions d'un text com lectors, i això sí vol dir que la lectura és subjectiva, però això no significa que ni jo ni els meus alumnes no tinguem ni idea d'interpretar un text literari. La literatura ens suggereix idees i cadascú les rep a la seva manera, i això cal respectar-ho.

Bon any nou!


Novesflors, molt bon any per a tu i gràcies per la teva constània al blog!