25 sense Espriu: L'abast de l'homenatge a Espriu

-





















Logo extret de Can Blogs de Lletres.


Fa aproximadament un any, un bon dia, arrel d'un comentari que em va deixar el Víctor Pàmies on em deia que després de l'homenatge a Joan Amades, venia Salvador Espriu. Així sense adonar-me'n ja estava penjant en aquest blog, la meva llar literària i virtual, un text i un logo extret de can Blogs de Lletres, cedit clar, per Josep Porcar, on convidava a la blogosfera a participar en un homenatge el dia 22 de febrer del 2010 per a commemorar els 25 anys de l'absència d'aquest escriptor tant estimat per tots i totes nosaltres. Avui per sorpresa meva he descobert que aquesta iniciativa ha servit perquè un blog dedicat a la moda, dediqués un post a homenatjar algú. M'he quedat meravellada de la força i l'abast que pot tenir la xarxa i el món dels blogs per fer arribar el missatge de molts de nosaltres que aquella setmana vam voler recordar Salvador Espriu i la seva immensa obra.

Comentaris

  1. Víctor Pàmies i Riudor11 de gener del 2011, a les 23:01

    I és clar que és bonic enrecordar-nos de les persones que estimem o valorem i més quan toca!

    Va ser una experiència molt bonica, Roser!

    ResponElimina
  2. Montse Fabra12 de gener del 2011, a les 0:38

    t'agraeixo la idea i el link, roser. el que a mi em sorprèn és que el món literari i el món de la moda s'arribessin a linkar en la vida ;). fora broma...la xarxa te un gran potencial a tots els nivells "para lo bueno i para lo malo", gràcies per fer-ne ús en lo bueno, i fer-ho tant bé, que encara que el meu món sigui la moda, m'agrada la literatura com a molts humans normals XD.

    un plaer!

    montse

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls12 de gener del 2011, a les 6:37

    Tens raó Víctor! Va ser una experiència molt bonica!

    MontseFabra, cadascú té les seves aficions, la moda a mi també m'agrada també forma part dels humans normals. Me n'alegro que tinguem en comú la literatura.

    Un plaer!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació