Any Maragall: La grandesa de l'obra maragalliana















Imatge presa de la xarxa


Joan Maragall fou una persona polifacètica en la cultura catalana del tombant de segle XIX-XX. Cada vegada que estudio la biografia i l'obra d'aquest home em meravello i descobreixo encara coses noves. Fou un escriptor que va evolucionar des dels seus inicis fins als darrers dies en la seva trajectòria poètica, contruint així el corpus poètic maragallià. I és que l'autor de l'Elogi de la Paraula va deixar escrits molts poemes que s'emmarquen en diversitat de corrents literaris del moment a Catalunya i a Europa que es vinculen amb la seva evolució interior i social. Un dels exemples més clars de la seva evolució és El comte Arnau, una obra que pren un mite històric català amb ressons romàntics i que Maragall construeix en tres parts diferents, parts que estan relacionades amb tres períodes culturals i personals. Així, doncs la grandesa de l'obra maragalliana és que la seva poesia sempre està en una constant recerca de nous camins, i en alguns casos beu de la tradició catalana i clàssica precedent, però sempre innovant i aportant elements d'originalitat. És difícil triar un text poètic, perquè en cada creació poètica Maragall va fer petites obres mestres que fan d'aquest autor un dels poetes catalans del segle XX més destacables per la seva singularitat. Singularitat perquè va construir un cosmos poètic, que bevia de diferents corrents literaris europeus contemporanis i coetanis, però sempre des de la seva perspectiva pròpia, que construeix al mateix temps una mena d'essència poètica que per anys que passin mai ens cansarem de llegir, rellegir, analitzar, recitar...

Comentaris