El conte per fascicles: VI (darrer fascicle)

Imatge presa de la xarxa


FASCICLE I:

Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.

FASCICLE II:

L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.

FASCICLE III:

Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.

FASCICLE IV:

Va llegir la nota en veu alta: has d'anar a una botiga de màgia, allà et deixaran unes sabatilles. Després has d'anar al port, i allà t'espera una barca i un barquer. L'Olga es va encaminar i
va trobar la botiga. El botiguer la va anomenar pel nom, i li va donar les sabatilles. -Gràcies- Li va dir l'Olga- -De res, que tinguis sort! Ella va marxar i caminant, caminant va arribar al port, allà l'esperava un home vell, prim, amb cabells blancs amb una barca.


FASCICLE V:

Em vaig despertar, i una veu em va dir: Ja hem arribat. Era el barquer que m'havia dut pel mar, fins a un bosc. On sóc? Li vaig preguntar. Som al bosc, i a dalt de la muntanya hi ha la cabana, allà trobaràs la persona que té allò que has perdut.- No comprenia res del que em deia aquell home vell de cabells blancs, però li vaig donar les gràcies i vaig començar a caminar cap a la muntanya. Finalment, vaig arribar a una cabana, la porta era oberta i una veu d'home em va dir: -Passa, passa t'estava esperant.


FASCICLE VI:

Vaig entrar a la cabana, i aquell home que em va dir que es deia Plató em va dir:
Endavant, Olga. -Saps el meu nom? Sí, i sé perquè ets aquí i quina resposta esperes trobar. Seu en aquesta cadira, i a través d'aquest mirall veuràs què et va passar els dies on vas pedre l'arracada. Un vespre l'Olga va descobrir que en Peter besava els llavis d'una altra dona, i va començar a córrer, fugint del seu present, i mentre corria va perdre una arracada i les sabates. Aleshores va dir un pensament en veu alta: Vull esborrar aquest dia de la meva memòria.
I el vell va prosseguí: I com vas formular aquest desig amb tanta força vas perdre fins i tot la teva identitat. L'Olga va començar a comprendre què li havia passat i li va donar les gràcies al vell. Ell li va dir que es podia quedar a sopar, i que l'endemà el barquer la tornaria a la ciutat. Abans d'anar a dormir, l'home li va tornar l'arracada i les sabates. I ella es va adormir, dient: Olga, el meu nom és Olga.