Imatge presa de la xarxa
En un jardí d'una casa envoltada de natura, hi havia la rosa vermella més bella que mai ningú hagués vist ni olorat. Un dia passava per allà un jove estudiant de 17 anys i quan va sentir la dolça flaire de la flor, es va aturar davant del jardí, i aleshores els seus ulls van descobrir la meravella. -Quina rosa més bonica! Va exclamar. Se'n va anar cap a casa, però no podia dormir, només pensava en la flor, la seva flor. Aleshores va tenir una idea, al día següent va anar al jardí, i d'amagat va tallar la rosa i se la va endur. Quan va arribar a casa, la posar en un test davant la finestra de la seva habitació. Ell la cuidava cada dia, i li deia com n'era de bonica. A la nit, quan ell s'adormia contemplant-la, ella plorava i plorava. Un dia, es va acostar a la finestra un rossinyol al sentir els plors de la flor. -Per què plores rosa? -Per què aquest noi m'ha fet la seva presonera i enyoro el meu estimat jardí-. L'ocell va comprendre que si no l'ajudava es moriria de tristesa. Així amb el bec i amb molta cura es va endur la rosa i la va tornar al seu jardí. L'endemà en un jardí una rosa vermella somreia, mentre un jove estudiant escrivia poemes d'enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada