Imatge presa de la xarxa
Aquí teniu el principi d'un conte breu i ara vosaltres podeu proposar el final que vulgueu:
Un dia que treia la roba de la secadora, un copet sense voler va fer que les calcetes vermelles que es va comprar per la nit de cap d'any caiguessin al pati del veí de baix. Ella que era tan tímida va desitjar que aquell moment fos un somni. Però no, les calcetes de color carmí eren allà terra, i ella s'havia de decidir a fer alguna cosa.
6 comentaris:
Poc podia imaginar que, mentre es decidia, el veí de baix havía entés la caiguda de les calcetes com una espècie de provocació ("és què són totes igual... excepte ma mare i la meua germana, clar!) i estava esperant-la darrere de la porta...
Un final molt suggeridor ja que deixa que els lectors ens imaginem què passarà!
... i mentre recollia aquella tardana mostra de la tardor, pensava quina de les vuit persones dels pisos superiors podia ser la propietària.
Veí exemplar com sempre, decidí deixar les calcetes sobre la bústia de devolucions.
Hola Rafel! El teu és un final molt original i amb un cert misteri!
El gat, que descansava tranquil a la terrassa del veí, va veure's entortolligat amb aquella peça de roba vermella. Es formà una madeixa de calces i gat. La pobra bestiola, desconcertada, començà a córrer amb la mala sort de caure al carrer.
Aquella nit el gat restava una vida en la seva particular comptabilitat.
Gràcies, Núria, m'agrada molt el teu final és realment inesperat i divertit.
Publica un comentari a l'entrada