Joc literari: Troba les paraules, Solucions

-

















Imatge presa de la xarxa

Aquí teniu les solucions del primer Troba les paraules de l'any 2011. Moltes gràcies a tots i totes per participar-hi.


1. Nom de dues composicions poètiques d'origen japonès conreades per Riba i Espriu al segle XX.

HAIKÚ I TANKA


2. Nom d'un conjunt de versos isosil·làbics d'igual rima.

VERSOS MONORIMS


3. Nom d'un tipus de versos que no rimen fonèticament.

VERSOS BLANCS O LLIURES


4. Nom d'una figura retòrica que és un desajustament entre una uniitat sintàctica i un vers.

ENCAVALCAMENT

5. Mot o frase que és igualment llegit d'esquerra a dreta o a la inversa.

PALÍNDROM


6. Figura retòrica que és una successió d'idees, que expressen un sentit directe i un de figurat.

AL·LEGORIA

7. Substitució d'un mot o expressió considerat tabú.

EUFEMISME

8. Variant del joc de paraules que ajunte dues sil·labes de dues paraules diferents per fer-ne una de nova.


CALAMBUR


9. Recurs literari que idealitza un poema, un personatge, un fet.

MITE


10. Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.


PERSONIFICACIÓ

Comentaris

  1. Jesús Párraga9 de gener del 2011, a les 15:16

    "Mite", figura retòrica? Mmmm... Estic una mica dubtós...

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 de gener del 2011, a les 15:57

    Al llibre de les oposicions de llengua catalana i literatura figura com a figura retòrica, i posa l'exemple de El comte Arnau de Maragall.

    ResponElimina
  3. Jesús Párraga9 de gener del 2011, a les 16:23

    Aleshores eixe llibre té un concepte de "figura retòrica" una mica lax. Tradicionalment sempre s'ha parlat de "figures de pensament" i "figures de dicció" o de "trops" i "figures", però, en qualsevol cas, cal poder definir el mecanisme en què consisteix la figura i la "mitificació", aconseguir que quelcom esdevinga "mite" no sembla possible mitjançant el bastiment de cap estructura dins d'una obra literària. Es tractaria més aviat d'una acceptació comunitària de la idealització. Vull dir que el fet que molts poetes i esriptors franquistes idealitzaren (o exaltaren) "la sonrisa del caudillo", no transforma aquest somriure en cap "mite" (afortunadament)
    En fi... No sé. Hui no he fet la sesta i quan passa això em pose una mica pesat i academicista :)

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 de gener del 2011, a les 16:40

    Bé, per aquest joc em permets que utilitzi la paraula "mite" per al joc literari, d'acord, perquè està relacionat amb la poesia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació