Jocs literaris: Troba les paraules...Solucions

-















Imatge presa de la xarxa


1. Nom d'un personatge masculí de la literatura grega:

TELÈMAC


2.Títol d'una cèlebre novel·la del segle XIX:

EL ROIG I EL NEGRE

3. Nom d'una escriptora valenciana del segle XV:

ISABEL DE VILLENA

4. Nom per anomenar les obres en prosa d'Eugeni d'Ors:

ANTINOVEL·LES

5. Nom d'un autor de la literatura castellana del Siglo de Oro:

GARCILASO DE LA VEGA

6. Títol d'una obra d'Immanuel Kant:

LA PAU PERPÈTUA

7. Nom d'un corrent literari dels anys 50 del segle XX:

REALISME HISTÒRIC

8. Nom d'un símbol de la novel·la la Plaça del Diamant:

BALANCES

9. Títol d'una pel·lícula basada en una novel·la de Graham Green:

EL TERCER HOME


10. Nom d'un tòpic literari:

PARADÍS PERDUT

11. Objecte d'amor d'un personatge que viu en petit planeta:

LA ROSA

12. Nom d'un gènere literari poètic del període de les avantguardes:

CAL·LIGRAMA


13. Nom del filòsof grec que és el fil conductor del llibre "A l'altra banda del riu".

HERÀCLIT

14. Nom de la ciutat d'una obra de relats de James Joyce:

DUBLÍN

15. Cognom d'un psicoanalista que va influir en l'obra de Virgínia Woolf:

FREUD

Comentaris

  1. Jesús Párraga30 de gener del 2011, a les 15:35

    Realisme històric?

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls30 de gener del 2011, a les 16:03

    Sí, Realisme Històric. Tant la definició com la resposta són correctes. Sóc llicenciada en Filologia Catalana en l'especialitat de literatura.

    Gràcies per la teva aportació.

    ResponElimina
  3. Jesús Párraga30 de gener del 2011, a les 17:47

    No coneixia aquesta etiqueta de "realisme històric". Sempre havia sentit parlar de "realisme social" o, fins i tot, de "realisme socialista". Supose que es tractava de no fer referència al "materialisme històric", tot canviant "materialisme" per "realisme".

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls30 de gener del 2011, a les 17:52

    L'etiqueta se la va inventar el Josep Maria Castellet. Sempre s'aprenen coses noves.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació