Microconte: L'últim cafè























Imatge presa de la xarxa

Aquell vespre jo estava esperant-lo al bar de sempre, per fer el cafè i deixar que les hores es fonguessin, simplement xerrant. Des del moment que et vas asseure, vaig intuir que aquell seria el nostre últim cafè. Quan el vaig veure allunyar-se enmig de la boira, una veu interior li va dir: adéu.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
un cafè que deixarà per sempre un gust agre
Arlequí ha dit…
Tens tota la raó, Jesús!
jomateixa ha dit…
un microc trist, però m'agrada.
Arlequí ha dit…
Gràcies,Jomateixa! De vegades tenim material de l'experiència vital i
la literatura ens serveix per treure'l cap a l'exterior!

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies