Reflexions en veu alta: Iniciatives blocaires

-
















D'ençà que vaig crear el blog Antaviana desconeixia i desconec les possibilitats de la blogosfera. Contínuament, sorgeixen blocaires amb propostes perquè tots i totes els que portem la literatura a les venes ens animem a participar. Per començar en Jesús M. Tibau amb els jocs literaris, alguns d'ells creatius, ens anima a despertar la nostra creativitat per fer un joc col·lectiu. Si seguim pel camí blogsfèric, recordarem els Convits Estiuencs que ens proposa cada estiu el senyor Francesc Mompó Valls. I encara hi ha més: la blocaire Jomateixa ens va proposar l'Auca dels blogs, i recentment el joc de nadal. La darrera proposta interessant és la que surt del bloc dels contes divers, que a partir d'una bonica il·lustració d'una ballarina, molts i moltes ens hem animat a inventar-nos un conte per a nens i nenes. Felicito aquests blocaires perquè amb les seves iniciatives originals fan que la blogosfera no només sigui un espai virtual i prou, sinó que ens comuniquem i li donguem vida a la literatura en català. Qui sap si d'aquí a un temps, algun/a estudiós/a de la literatura catalana considerarà aquests blocs i la nostra tasca com un tema d'estudi del moviment literari català 2.0.

Comentaris

  1. Francesc Mompó6 de gener del 2011, a les 12:24

    Cal no oblidar els jocs de lletres que la senyoreta Valls ens proposa de tant en tant per refrescar-nos coneixements literaris; i també agrair-li els pessiguets literaris en forma de contes.
    Una abraçada senyoreta Valls.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Sílvia6 de gener del 2011, a les 17:54

    M'agrada això que dius... I, a veure... tan de bo que, com tu dius, algun dia, algú reconegui la nostra tasca...Petons i moltes gràcies per anomenar-me!
    Sílvia

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls6 de gener del 2011, a les 19:35

    Gràcies, senyor Valls.

    Sílvia, ja es veurà si algú reconeix la nostra tasca...

    Petons i gràcies a tu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació