25 anys sense Espriu a la blogosfera: 22/02/10

-




Logo ideat i cedit per Blogs de Lletres

Tot va començar després de l'homenatge blogosfèric a Joan Amades, quan en Víctor Pàmies em va deixar un comentari recordant-me que el mes de febrer tocava homenatjar Salvador Espriu. Aleshores, sense adonar-me'n un bon dia vaig penjar al blog un text per demanar als i a les blocaires que el dia 22 de febrer del 2010 pengessin un post sobre la figura i/o obra d'Espriu. Així a poc a poc, en Pàmies em va anar assessorant per on havia d'anar. Des dels primers dies ja vaig rebre cinc correus de cinc persones que volien participar-hi, i cada dia augmentava la llista. El més sorprenent és que no fou un homenatge d'un sol dia, fou un homenatge de tota una setmana, amb una participació massiva de més de 300 blocaires que van fer la seva aportació penjant el post que cadascú va triar per a recordar aquest escriptor tan singular. Després em vaig veure al programa Internauta de Vicent Partal a Catalunya Ràdio explicant com havia començat tot, i per què ho havia començat. Fou una experiència extraordinària, i inoblidable, fou així com vaig redescobrir qui fou i què va deixar escrit Salvador Espriu. Potser la blogosfera és més que un simple concepte que fa referència a uns quants blocaires enganxats a un ordinardor, potser aquest gran espai ens serveix per a remmemorar figures de la literatura catalana universal d'una manera eclèctica.

Comentaris

  1. Víctor Pàmies i Riudor22 de febrer del 2011, a les 18:09

    Ja fa un any d'allò de l'Espriu? COm passa el temps!

    I el que ha plogut des d'aleshores!

    REalment va ser tot una fita i va marcar un punt d'inflexió en la manera d'organitzar aquests homenatges.

    ResponElimina
  2. Jesús Párraga22 de febrer del 2011, a les 18:51

    Salut, Roser! Et deixe el meu petit homenatge al grandíssim poeta Salvador Espriu (amb data de 23 de febrer de 2010) per si vols afegir-lo al teu inventari: http://parlemdunaltracosa.blogspot.com/2010/02/que-sepharad-visqui-eternament.html

    Espere que l'estudi vaja bé.
    :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació