L'article: Pauses creatives

-










Imatge presa de la xarxa

Des que vaig començar el blog Antaviana, he escrit moltíssims posts literaris (articles, ressenyes, contes breus, microcontes, textos poètics...). També m'he afegit a les iniciatives promogudes per diferents blocaires per escriure posts a partir d'imatges. El cert és que en tota trajectòria d'un/a aprenent d'escriptor/a és bo tenir pauses creatives. Les pauses creatives donen un temps de descans perquè sempre és bo aturar-se com quan estem al final de l'hivern i i esperem l'arribada de la primavera, cal ser pacient perquè les flors i els brots verds ja naixeran. És per això que ara m'he donat una pausa creativa. Sí, ja sé que molts dels /de les qui em llegiu em direu que sigui breu, però la tasca creativa necessita tenir espais en blanc, perquè tornin a entrar les muses i jo torni a fer anar els dits pel teclat.

Comentaris

  1. jomateixa28 de febrer del 2011, a les 14:33

    t'entenc, això dels blocs pren molt de temps... jeje
    aquí estarem

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls28 de febrer del 2011, a les 17:52

    Sí, un descanset no bé mai malament per recarregar pil·les...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació