50 anys sense Josep Maria de Sagarra: Sagarra, oblidat?
Imatge presa de la xarxa
El darrer dia del mes de febrer em vaig decidir a posar dos posts dedicats a recordar en Josep Maria de Sagarra, ja que enguany es compleixen 50 anys de la seva mort. En un dels posts demanava quin llibre heu llegit els i les lectors. I en l'altre, vaig posar el fragment d'un llibre poc conegut però ple de poesia, i vaig demanar què us suggeria l'esmentat fragment. I resulta que em trobo que no hi ha cap comentari. I això em fa venir una pregunta al cap, Sagarra és un autor oblidat? No es mereix que li facin un homenatge com se li ha fet a en Riba, a l'Amades, a l'Espriu, a la Rodoreda? Crec que Sagarra durant molt de temps ha estat un autor injustament oblidat, i ja vaig dir en un post parlant d'ell que no només fou autor sinó que es preocupava per tots els esdeveniments culturals i literaris del seu temps i en feia articles d'aquests temes. A més, tinc la sort de saber que Sagarra va estiuejar a la Torre Balldovina de Santa Coloma, un edifici que ara és un museu, però que allà les parets guarden les anades i vingudes de l'escriptor, i potser en alguna d'aquestes estades va escriure alguna de les seves obres. Si en Sagarra és un autor oblidat no serà pas per mi, perquè crec que tots i totes els autors/res de la literatura catalana des de l'època medieval fins a l'actualitat mereixen ser recordats, llegits, estudiats...
Em sobta que no hagi tingut cap resposta el teu recordatori de Josep M. de Sagarra. I m’entristeix. De totes maneres t’he de comentar que dins del món del teatre amateur, aquests és un autor molt visitat. “L’hostal de la Glòria”, “El cafè de la marina”, “La rambla de les floristes” contínuament estan pujant als nostres escenaris. I el “Poema de Nadal” no és estrany sentir-lo recitar arreu. Ara bé, entenc que no té el reconeixem que mereixeria per part de la cultura oficial, però ja se sap el papanatisme que circula per la “cultureta” d’ara, capaç de lloar qualsevol mitjania forana i oblidar el nostres.
ResponEliminaJoan, hi ha molts/es autors/es catalans que mereixen ser sempre recordats, i que de vegades encara que els homenatgem, aquest homenatge no té ressó. Però l'important és que aquells que valorem les obres dels qui han construït la tradició literària catalana. Gràcies pel teu comentari!
ResponEliminaAquest país és petit i la mesquinesa es troba a pertot. El cas del Sagarra n'és un, on hi aflora transversalment, per dir-ho amb la paraula de moda.
ResponEliminaL'enveja dels mediocres enfront d'un talent fora de mida que a la seva extraordinària capacitat per escriure hi afegia un nivell cultural molt poc comú i un considerable patrimoni familiar, són factors determinants. Per colmo, arrribava al públic i era un autor d'èxit!...
A propòsit de la seva vinculació amb la Torre Balldovina de Santa Coloma, en parla abastament a les seves magnífiques memòries, i explica que sense les estades en aquesta finca no hauria tingut el coneixement de la natura i les aus, per escriure el seu libre " Els ocells amics".
La riquesa de lèxic que trobem en els seus poemes constitueix una font inesgotable d'accés al coneixement de la nostra llengua.
En fi, la confusió entre la "gimnàsia i la màgnèsia" ocasiona disbarats com propiciar l'oblit de veritables "Homenots" de la nostra cultura.
Moltes gràcies!
ResponElimina50 anys és una data per commemorar. No veig que en parlin gaire. Si s'ha fet algun homenatge ha tingut poc ressò. I no ho entenc. És un gran poeta, un bon escriptor i un autor teatral reconegut.
ResponEliminaQue passa, doncs?
Jo, en la modèstia del meu Blog poso cada mes un poema d'ell. Per recordar-lo.
Hola Globos.blog, crec que no se li fa prou ressó perquè els familiars no mostren interès en promoure'l. Crec també que com que Sagarra no fou censurat pel règim franquista, això fa que hi hagi qui no el vulgui homenatjar. De tota manera, enguany a Santa Coloma es preparen uns quants actes per commemorar els 50 anys de l'absència de Josep M. de Sagarra.
ResponEliminaGràcies!
Oblidat? No ho crec pas... Un dels millors prosistes i assagistes del segle XX. "Vida privada" hauria de ser de lectura obligatòria als instituts!
ResponEliminaTens raó amb el què dius Veí de dalt, però considero que la seva obra encara avui no es valora com es mereix.
ResponElimina