Imatge presa de la xarxa
De puntetes, i sense fer gaire fressa s'acosta, la dona que tots esperem
perquè ens ompli els jardins de perfum i de joventut que creiem eterns.
De puntetes, ens apropa a l'enamorament sense sentit.
De puntetes ja sentim la carícia de la senyora Primavera.
Benvinguda, sigueu, senyora Primavera,
i no us oblideu de guiar les orenetes.
3 comentaris:
No cal que escoltem com la Primavera truca a la porta per a saber que ha arribat. Sempre la veiem vindre des de la finestra.
és per què tots l'esperem des de fa dies.
Moltes gràcies Jesús i jomateixa!
Publica un comentari a l'entrada