Imatge presa de la xarxa
Avui he obert la finestra i deixat entrar la dolça brisa perquè escombri les llàgrimes. A poc a poc, es desprèn la cortina de la nostàlgia de la cambra. I dono la benvinguda a la primavera que va entrant de puntetes per tots els racons de la meva llar interior.
3 comentaris:
Hi ha cossos presumptament inerts que ens "diuen" més coses que alguns rostres. Salut, Roser.
Cert,Josep! Salut!
La primavera ens produeix emocions contradictòries, però tots l'esperem.
Publica un comentari a l'entrada