Imatge presa de la xarxa
Un matí de primavera vaig topar-me amb unes nines franques i dolces. No sabia què era tenir papallones a l'estòmac fins que el vaig veure. Ara em sembla que aquell ésser és lluny, molt lluny... Hi ha qui diu que les volves i el pol·len viatgen cel enllà portant un missatge, com quan el mar parla amb el cel.
2 comentaris:
Preciosa història d'amor.
Gràcies, Pilar!
Publica un comentari a l'entrada