Més de 1000 posts blocaires/blogaires

-













Imatge presa de la xarxa


Sí, es pot dir que gràcies a blogguer he comptabilitat més de mil posts blocaires, d'ençà que va néixer l'Antaviana. En començar simplement vaig crear l'espai per a publicar les meves creacions que tenia desades al calaix. A poc a poc he anat construint les seccions que coneixeu i en les que heu participat. Ara és temps per a deixar que les seccions deixin pas a instants en què m'atanso al teclat i començo a escriure un post de creació literària, simplement perquè em ve de gust. És a dir que cal que les muses descansin de tant en tant, i és així com el blog continuarà creixent. Moltes gràcies a tots i totes els lectors/res que doneu vida a l'Antaviana.

Comentaris

  1. Puigmalet22 de març del 2011, a les 7:59

    Per molts apunts més, Antaviana!

    ResponElimina
  2. McAbeu22 de març del 2011, a les 8:11

    1000 posts són una bona colla de posts. FELICITATS!!

    ResponElimina
  3. Clidice22 de març del 2011, a les 8:55

    Mil felicitats! :)

    ResponElimina
  4. jomateixa22 de març del 2011, a les 14:28

    Felicitats, espero que en compartim mils més!

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls22 de març del 2011, a les 15:00

    Puigmalet, ho intentarem. Gràcies!
    McAbeu, 1000 GRÀCIES!!!
    Clidice, mil gràcies :D

    Jomateixa, jo també espero compartir-ho també!

    ResponElimina
  6. Rafel22 de març del 2011, a les 21:17

    Enhorabona i després d'un descans musaístic endavant.

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls23 de març del 2011, a les 19:30

    Moltes gràcies, Rafel!

    ResponElimina
  8. Gabriel25 de març del 2011, a les 21:41

    Enhorabona! Confesso que et vaig seguint a través del lector de google.
    En el meu cas me'n falten menys de tres-cents per arribar-hi. En el meu cas, avui, he decidit celebrar els 1001 dies de vida del meu blog.Això de 1001 em feia gràcia. Fa gràcia arribar al miler d'alguna cosa.
    Enhorabona i endavant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació