diumenge, 24 d’abril del 2011

Cinema i literatura: Un pont cap a Therabitia












Imatge presa de la xarxa


L'any 2007 es va estrenar una pel·lícula al cinema que va tenir molta repercussió entre el públic més jove. Es tracta del film, Un pont cap a Therabitia. Jo, aleshores no sabia si aquell fenomen era passatger, i no vaig llegir ni el llibre ni vaig veure la versió cinematogràfica. Ahir vaig tenir la sort de descobrir que la repercussió fou merescuda, gràcies a la TV3 que va programar la pel·lícula per l'hora del te. Un pont cap a Therabitia és una novel·la de la literatura infantil i juvenil escrita per una dona Katherine Paterson, i publicada l'any 1977. L'argument d'aquesta novel·la gira entorn d'un personatge Jess Aaron que té quatre germanes, i ell és l'únic noi, la mare no es preocupa per ell, i el pare el tracta en una barreja d'indiferència i d'anul·lació. Jess va a l'escola, i allà la majoria de nens li fan la guitza, la professora de llengües li té mania. Tot això canvia, el dia que arriba Leslie Burke, una noia filla de novel·listes, que canvia la manera de veure el món de Jess. Ella li diu que s'inventaran un món per a ells, inventat i on existeixen els senyors de la foscor, els guerrers, els trolls. Per arribar aquest món, calia creuar un riu, amb una liana i llavors allà es refugiaven de l'entorn real hostil, i Leslie va batejar l'indret amb el nom de Therabitia. Al llarg del film, el món real i el món inventat són paral·lels, i en Jess i la Leslie aprenen a fer front als dos móns. Tot s'esfondra, el dia que Jess va al museu amb la professora de música, perquè Leslie s'encamina sola a Therabitia, i cau pel riu i s'ofega. Jess cau en un pou de tristesa, ràbia i culpabilitat. És llavors quan els seus pares s'apropen a ell i li fan costat, quan alguns companys de l'institut el recolzen, i quan la professora de llengües li revela perquè ella està amargada, perquè va patir la mort del seu marit. Finalment, Jess, aconsellat pel pare que li diu que conservi tot el que la Leslie li va oferir i ensenyar, decideix construir un pont cap a Therabitia, i allà decideix portar a la seva germana petita, i li diu que podrà ser la princesa, i allà apareix tot el que ells inventen. Aquest film és doncs una obra mestra de la literatura infantil que combina conflictes del món real i quotidià dels adolescents amb la fantasia com un recurs d'evasió però també per aprendre que aquell món fictici ens pot ajudar a entendre l'altre món.

2 comentaris:

Thera ha dit...

Sempre que penso en aquesta pel·lícula recordo el mal trangol que va passar la meva petita, realment va viure el final amb molta tristesa. Tot i així si li preguntes a ella, en parla molt bé i amb ganes de tornar-la a veure.

Roser Caño Valls ha dit...

Thera, crec que és bo que hi hagi pel·lícules i llibres per a nens i joves que tractin el tema de la mort, en aquest cas el tema està tractat amb molta delicadesa.