Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Mercè ha deixat el següent comentari:
ResponEliminaUn fum d'originals, senyoreta Valls.
Salut i Terra
Mercè,ara ja sóc oficialment la senyoreta Valls :)
ResponEliminaBona lectura, senyoreta Climent!
Roser, era jo, però teníem l'adreça creuada Mercè i jo.
ResponEliminaSalut i terra
Ara si que sóc Mercè, és el que té compartir ordinador.
ResponEliminaTodas las almas i Las salvajes en Puente San Gil.
Una abraçada, senyoreta Valls.
Aquests equívocs han estat força divertits. Moltes gràcies senyor Valls i senyoreta Climent!
ResponElimina