Imatge presa de la xarxa
Els intel·lectuals noucentistes van anomenar "Decadència" als períodes que abracen els segles XVI, XVII i XVIII per referir-se a la davallada de la producció de literatura culta als Països Catalans. El cert és que fou gràcies a la classe popular i el fet de mantenir viva la literatura popular, els goigs, les nadales, les cançons de pandero, la literatura de cordill, els romanços de bandolers; i van fer una mena de pont amb els intel·lectuals del segle XIX que amb els efectes de la revolució francesa, el moviment del Romanticisme i la Renaixença van revaloritzar la literatura popular i el folklore i van treure del pou de la repressió la llengua i la cultura catalanes. Tant és així que ben segur que molta gent que ha crescut amb les narracions, cançons, llegendes heretades dels seus avis, àvies, mares, pares encara avui ofereixen tot aquest material viu i ben viu als seus descendents o éssers més propers, deixant un llegat, pràcticament impossible d'aturar. Potser el mot "Decadència" fou una nomenaclatura una mica exagerada, cert és que en comparació de la literatura castellana, la producció va minvar, però menys obres i autors no significa pitjor o menys qualitat literària. En la literatura culta i crec que malanomenada "decadent" tenim autors com Pere Serafí, Joan Timoneda, Joan Ramis i Ramis, Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i uns quants més que van fer com els Gals en temps de l'imposició romana, lluitar fins al final per defensar la seva cultura, tal com il·lustren les pàgines del còmic d'Astèrix i Obèlix. Així que d'una banda la literatura popular va evitar que la nostra tradició es trunqués, i la literatura culta va fer un camí diferent i amb obstacles però tenim també noms i obres per recordar, llegir, rellegir i redescobrir. Siguem sempre agraïts a la literatura popular que ens uneix amb els nostres avantpassats i amb el nostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada