Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
El fet d'anar marcant referents al llarg dels Països Catalans és més important del que pot semblar a primera vista. Significa que podem tornar a vertebrar-nos amb solidesa i que els catans tornem a creure amb nosaltres mateixos. Profetes espanyolistes que ho desemantitzen hi ha molts infiltrats, però no se'ls ha de tenir en compte. Som el que som perquè formem part d'una mateixa cultura, una mateixa llengua i una mateixa història; la resta és demagògia espanyolista.
ResponEliminaLlarga vida als Països Catalans.
Salut i Terra
Bé, jo no sóc nacionalista, però sí que tinc clar que tinc tot el dret de triar la llengua en la qual vull expressar-me tant quan parlo com quan escric, és un dret civil.
ResponElimina