Il·lustració de Nancy Meyers
Una vegada, hi havia una senyora d'uns setanta anys que vivia sola, era molt esquerpa i quasi no parlava amb ningú. Un vespre de pluja van trucar a la porta, i quan va anar a obrir, es va trobar un gos blanc que li demanava que li deixés entrar, ella d'antuvi li va tancar la porta als nassos. Aleshores, se li va aparèixer un gos que la va dur cap a un carreró, moll i sense sortida, i allà va veure un munt de gossos que no respiraven. La senyora es va entristir tant que sense pensar-s'ho més va obrir la porta, i no va ser un gos el que va entrar sinó una bona colla de gossos. Des d'aquell dia, la Ramona, que és el nom de la senyora es va dedicar a cuidar-los, i fins i tot s'asseu amb ells al sofà per veure el seu programa preferit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada