Digues
Imatge presa de la xarxa
què et suggereix aquesta imatge?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
color, frescor, erotisme...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminamossegada, gust, riure
ResponEliminaGràcies Pilar i Quadern de mots!
ResponEliminaSeré una mica més prosaic, quant costa trobar-les del Maresme!!!
ResponEliminaQuè hi ha de sota la vermellor del teu rostre?...potser la dolçor, potser l'acidesa...tant és si tu hi ets.
ResponEliminaMoltes gràcies Rafel i Núria per les vostres aportacions a la secció!
ResponEliminaDolçor i acidesa mesclades, que donen aquell punt de tendresa i ganes de viure!
ResponEliminaAcabo de trobar el teu bloc (des del c@ts), seguiré per aquí!
Benvinguda Yáiza! Celebro que hagis trobat aquest blog, i gràcies per l'aportació a la secció!
ResponEliminaCom deia un professor d'història de l'art, l'absència d'interès en una fruita contemplada estèticament, sense desitjar menjar-te-la
ResponElimina