Reflexions en veu alta: L'entrada més llegida "La balada del vell roure"















Imatges preses de la xarxa

Fa bastant les muses em van inspirar un text poètic que vaig batejar amb el nom "La balada del vell roure", on explicava la història d'una oreneta que era amiga d'un roure i que havia emigrat cap al sud sense dir-li adéu. El cas és que quan fas un post penses que només agrada si et deixen comentaris, i aquest text només en tenia d'un d'una persona anònima que amablement es va llegir la història i va deixar la seva empremta del seu pas pel blog. El cert és que des de l'11 d'octubre del 2010 i fins avui és el post més llegit, només cal que ho comproveu al llistat d'entrades més llegides. I és ben evident que els comentaris dels lectors i lectores, tot i que són necessaris, la seva absència no significa que allò que hom escriu no sigui llegit i/o no agradi a ningú.

Comentaris

Anònim ha dit…
Crec que tens tota la raó, els comentaris són satisfactoris, però no són imprescindibles, cadascú se sent bé fent el que fa

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies