Il·lustració de Bàrbara Dessi
Un vespre la Belle va sentir una música que entrava per la finestra de la seva cambra, i aleshores aquelles notes se la van endur cap una altra casa, més petita i a un altre barri. Aquell era un barri ple de nens i nenes jugant a bales, a fet i amagar... Aleshores, va veure a una nena d'uns cinc anys, que ella coneixia bé, que jugava a saltar a corda amb dues nenes més. La Belle va sentir una veu que la cridava i que la despertava del seu dolç oblit i va començar a tararejar la cançó que sempre cantaven quan jugaven a saltar a corda.
2 comentaris:
Doncs que vigili que hi ha cops que les cançons t’entren al cap i costen de fer marxar. En el seu cas podria saltar a corda tot el dia. Uf què cansat. Divertit.
Fins aviat.
Hola, Quadern de mots! Celebro que t'hagi agradat el relat.
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada