Vés al contingut principal

Conte breu: Un pessic de felicitat















Acabava de bufar les espelmes del pastís, un pastís de xocolata per celebrar el seu aniversari. En aquell moment, mentre els adults cantaven les cançons conegudes per tothom, ella va fer un gest i va agafar un pessic de felicitat i amb la mà, i la va prémer fort. Els altres no entenien res, deien -Són jocs de criatures. Però ella no deixava anar aquell pessic, fins i tot quan passava per davant de la finestra, encara estrenyia més fort aquells cinc ditets i aquella mà que amb prou feines tenia set anyets. Quan va arribar a la seva habitació, va treure d'un amagatall, una capsa , i allà va desar aquell pessic de felicitat... El que ella encara ignorava és que aquell pany no el podia tancar ningú.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
desar-lo requereix d'un petit esforç diari
Quadern de mots ha dit…
M'ha agradat molt, el pessic és una mesura curiosa.
Es la mesura justa per fer que alguna sigui cosa especial. Guardar bons moments, encara que es puguin escapar, sempre els pots tornar a omplir.
Arlequí ha dit…
I tant, Jesús, tens tota la raó.

Quadern de mots, me n'alegro que t'hagi agradat el text.

Una abraçada.