Imatge presa de la xarxa
El proper mes d'agost, quan tothom estigui a la platja, o viatjant per terra, mar o aire i potser ideant noves creacions literàries perquè els lectors/res de la xarxa gaudim, es complirà el quart aniversari del naixement de l'Arlequí i del blog Antaviana. Ha plogut molt des dels inicis, quan simplement el blog, des d'un disseny senzillíssim, pretenia ser un espai per publicar textos que estaven guardats al calaix, o en pendrives. Amb el temps, tant l'Arlequí com el blog han anat creixent, i han creat seccions com l'espai on compartiu les vostres lectures, també les entrevistes, seccions per escoltar i parlar de música, articles sobre temes diversos de literatura, etc. I el cert, és que un comentari de Guillem Carbonell en l'apunt sobre la dotzena Ateneuesfera em va fer caure en el compte que l'important d'un bloc és mantenir-se, i que aquest continuiï tenint comentaris. Bé, sóc afortunada perquè aquí estic encara, i perquè sí els i les blocaires més constants segueixen a l'altra banda, llegint i participant en les seccions que us proposo. La veritat és que quan un comença una aventura sense saber el rumb que prendrà, més endavant en rep fruits inesperats i agradables, com és el meu cas. Aquest blog no només és l'espai on l'Arlequí, el meu alter ego, sempre des de la humilitat, es dedica a fer exercicis literaris de tota mena, i sóc conscient que encara em queda molt camí per recòrrer, però gràcies a vosaltres que em llegiu, trobaré aquest camí. Espero que aquest indret continuiï tenint l'esperit eclèctic i participatiu que sempre he intentat transmetre, perquè crec sincerament que la literatura, i la literatura escrita en la pròpia llengua materna, mou el món.
2 comentaris:
Hola: sé que us he trobat per la paraula reflexions, que també es part del títol del meu blog. M'ha sorprès veure un blog en català perque no en hi masses. Tan ben estructurat, polit i molt interessat.
Si em trobéu a mí no us féu il-lusions, el méu bloc es simplement, un recull de pensaments, notícies, opinions de una jubilada, qualsevol i autodidacta.
Hola Montserrat! És ben interessant la manera com has trobat aquest bloc. T'haig de dir que blogs en català n'hi ha moltíssims si vas a www.blocsdelletres.com els trobaràs. Gràcies per les teves paraules sobre l'Antaviana, hi ets benvinguda sempre que vulguis entrar-hi.
Els blogs autodidactes també poden ser molt interessants, ja saps que molts escriptors contemporanis com Rodoreda, per exemple, es van formar de manera autodidacta. O sigui que endavant amb el teu blog.
Gràcies i una abraçada, Montserrat.
Publica un comentari a l'entrada