Imatge presa de la xarxa
Un arc iris s'emmiralla sota unes aigües que amaguen infinitat de secrets. Capbussar-se i ser presa de l'oblit del rellotge de sorra, amb l'única companyia dels veïns, silenciosos, que neden seguint el corrent, com si tots cerquéssim el mateix camí.
4 comentaris:
Bonica imatge que convida com molt bé dius capbussar-s'hi sense presses.
Moltes gràcies Gabriel, celebro que t'hagi agradat la imatge i el post!
Els colors de la tardor són d'una gran bellesa. És com si la natura, abans d'iniciar el repòs hivernal, fes una festa de comiat i tragués de l'armari els vestits més virolats. L'explicació, però, és senzilla i es troba en la fisiologia de les plantes.
Molt bonic el teu comentari, Mercè!
Tens raó tot es troba en la fisiologia de les plantes.
Una abraçada i benvinguda al blog :D
Publica un comentari a l'entrada