Paisatges literaris: miralls d'aigua


















Imatge presa de la xarxa

Un arc iris s'emmiralla sota unes aigües que amaguen infinitat de secrets. Capbussar-se i ser presa de l'oblit del rellotge de sorra, amb l'única companyia dels veïns, silenciosos, que neden seguint el corrent, com si tots cerquéssim el mateix camí.

Comentaris

Gabriel ha dit…
Bonica imatge que convida com molt bé dius capbussar-s'hi sense presses.
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies Gabriel, celebro que t'hagi agradat la imatge i el post!
Lectora corrent ha dit…
Els colors de la tardor són d'una gran bellesa. És com si la natura, abans d'iniciar el repòs hivernal, fes una festa de comiat i tragués de l'armari els vestits més virolats. L'explicació, però, és senzilla i es troba en la fisiologia de les plantes.
Arlequí ha dit…
Molt bonic el teu comentari, Mercè!
Tens raó tot es troba en la fisiologia de les plantes.
Una abraçada i benvinguda al blog :D