A propòsit de la pluja: Tria una imatge
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Difícil, totes tres són bones. Però va, triaré la primera, que podria ser el principi d'una bona novel·la.
ResponEliminaTens raó, Quadern de mots! Bona tria, i sí tens raó que la imatge sembla el principi d'una bona novel·la.
ResponEliminaLa primera té més misteri. No sé si una novel·la , però sí un viatge pel nord d'Europa.
ResponEliminaBon dia, Rafel. Veig que de moment la primera tè quòrum. Sí sembla un viatge pel nord d'Europa.
ResponEliminaUna abraçada.
UF, és molt difícil... suposo que perquè totes estan molt bé i totes tenen el seu moment.
ResponEliminaVa, posats a transgredir triaré la segona i com que està sense marcar l'aplicaré on m'interesse.
ResponEliminaUna abraçada, senyoreta Valls.
Salut i Terra
Jomateixa, tens raó les tres imatges són boniques i totes tenen el seu moment.
ResponEliminaSenyor Valls, la transgressió sempre és positiva, la teva tria és molt poètica.
Una abraçada per a tots dos!
Definitivament em quedo amb la primera, m'agrada la llum, el misteri i el moment de la fotografia.
ResponEliminam´ho has posat molt fàcil,la primera sense cap mena de dubte,i fotogràficament "no hi ha color" amb les altres! ;-)
ResponEliminaHola J. Policarp, sí la primera fotografia té aquest misteri tant captivador.
ResponEliminaJoan, l'has fet tu aquesta fotografia?
doncs no,Roser,ja m´hagués agradat,però de moment m´he de conformar amb les boires de muntanya.
ResponEliminaBé, Joan per algun camí cal començar. Fotografia boires de muntanya també pot ser interessant.
ResponEliminaA mi m'agrada la primera. On es pengen, els microcontes? Al bloc de cadascú?
ResponEliminaSí, Cantireta, els microcontes es pengen als blocs de cadascú, i després jo els aniré recopilant i penjant a l'Antaviana. Gràcies per la teva participació :)
ResponEliminaUna abraçada.