diumenge, 17 de juliol del 2011

Reflexions en veu alta: Què és el més positiu d'enguany del blog?











Imatge presa de la xarxa

Ahir es va celebrar una nova edició de l'Ateneuesfera als jardins de l'Ateneu, l'indret on antigament molts escriptors/res catalans es reunien per parlar de i sobre literatura. Doncs bé, ahir érem uns divuit assistents que ens reuníem per parlar dels nostres blogs, de les xarxes socials, etc. En Guillem Carbonell, dinamitzador d'aquesta trobada, va plantejar-nos la pregunta següent: Què és el més positiu d'enguany del blog? En primer moment, jo podria dir el fet d'escriure les meves dèries, però és que l'ego mai ha sigut una cosa que m'atragués massa. Així que la meva resposta va ser que enguany he participat molt en iniciatives com les proposades per Un bloc de contes divers, o des del bloc d'en Francesc Mompó Valls, ja que això és el que fa que la catosfera es mantingui viva i unida. I l'altra resposta fou que a mi m'agraden molt les seccions on vosaltres, els lectors i les lectores, sou els protagonistes, això és: els jocs literaris, i la secció on compartiu les vostres lectures del moment, etc. Perquè un bloc és viu quan els lectors i lectores fan la seva aportació, i el més curiós és que hi ha els que són constants i els que s'apropen per primera vegada i repeteixen. Per a mi, sempre ho mantindré, el més positiu sou vosaltres perquè li doneu vida al bloc, i sense vosaltres jo no tindria cap raó per a escriure. Així doncs, un cop més, us agraeixo la vostra participació i constància.

6 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Moltes gràcies, senyoreta Valls, ets molt amable i generosa.
Una abraçada

Roser Caño Valls ha dit...

Moltes gràcies a tu per incentivar-nos a escriure de manera conjunta. Per cert, ja tinc el llibre Somniant amb Alexia :D

Bon estiu i una abraçada!

Clidice ha dit...

La veritat és que si bloguegem és perquè alguna cosa de positiva hi ha, i tens raó, la gent sol ser-ne la més important. Gràcies per la part que em toca, ni que sigui a l'estil intermitent que últimament em veig obligada a adoptar :)

Marta ha dit...

La teva generositat és molt positiva. Els escriptors es deuen als seus lectors i tens raó quan dius que aquests són el més important. Un goig haver-te conegut.

Guillem Carbonell ha dit...

És veritat que els comentaris donen vida als blogs però són pocs els blogs que aconsegueixen tenir-ne constantment, qui ho té demostra que ha assolit un veritable "esperit" 2.0! Que en part és del que es tracta.

Roser Caño Valls ha dit...

Guillem, tens tota la raó. Gràcies
i que tinguis un bon estiu.