M'aixeco i obro la finestra. El carrer ja no és el mateix d'ahir. La fressa dels vianants passejant amunt i avall, ara són crits de baralles, de fam, d'injustícia, d'incomprensió...Cau una gota, rere una altra, i una altra... La pluja retorna el silenci al carrer, i ens regala un somriure contagiós, com si les gotes, fossin gotes d'esperança.
Comentaris