M'aixeco i obro la finestra. El carrer ja no és el mateix d'ahir. La fressa dels vianants passejant amunt i avall, ara són crits de baralles, de fam, d'injustícia, d'incomprensió...Cau una gota, rere una altra, i una altra... La pluja retorna el silenci al carrer, i ens regala un somriure contagiós, com si les gotes, fossin gotes d'esperança.
2 comentaris:
paraules plenes de poesia i de veritat... qui n'és l'autor?
Hola Tulina, l'autora sóc jo l'Arlequí.
Publica un comentari a l'entrada