El cafè literari: Tenir o no tenir talent

Fa pocs dies, amb una persona lletraferida sosteníem un debat que partia de la base del fet que hi ha escriptors que escriuen bé, però després n'hi ha que des de ben joves que demostren tenir un talent per a escriure poesia. No hem pas descobert la sopa d'all, ben cert és que cal distingir entre saber redactar correctament un text, i ser capaç d'escriure un text poètic amb l'habilitat de trobar les paraules adequades i aconseguir un conjunt harmònic i musical, és a dir, escriure un poema. Per tant aquí vindria la qüestió: tenir o no tenir talent?, que es complementaria amb aquella tant coneguda: l'escriptor neix o es fa? I en la meva opinió, és cert que cal tenir un talent per a escriure "a raig" com deia en Joan Maragall a l'Elogi de la Paraula i a l'Elogi de la Poesia, però també cal saber ser autocrític per fer la reescriptura. És a dir, que per a escriure un text literari calen: tenir la capacitat, tenir un bagatge cultural (cinema, llibres, teatre...) i sobretot tenir una veu pròpia, en aquest cas, poètica. Per tant, sabem que si hom no rega les flors, aquestes es moren, igual com si algú que té aquest talent no el treballa, el mima, l'educa, etc. aquest talent mor. Així doncs, sí que és important tenir l'habilitat d'escriure, però també ho és tenir coses a dir i saber traslladar les paraules que ens volten pel cap al paper en forma de text literari, ja sigui un poema, un conte...