El Conte per fascicles: Fascicle IV

Aquí teniu el quart fascicle:
Fascicle I:

Hi havia una vegada una noia que es deia Margarideta. Un dissabte al vespre d'estiu, ella estava a la biblioteca remenant i cercant un llibre que li encantés. Darrerament no li agradaven gaire els llibres, que començava, eren avorrits. Havia de trobar un llibre ple d'aventures. I vet aquí que en va trobar un.

Fascicle II:
La Margarideta va obrir el llibre i va començar a sortir un remolí de vent de l'interior, ella intentava escapar-ne, però es va veure baixant per una espiral de colors. Finalment, va arribar a trepitjar terra ferma, i es va trobar en una sala on hi havia tres quadres pintats. En el primer es veia el dibuix d'un paisatge on tot era verd, hi havia muntanyes, un riu i una cabana; en el segon es veia el dibuix d'una dona amb uns ulls i un somriure molt bonics i amb la mà convidava a entrar-hi, i en el tercer es veia el dibuix d'una ciutat que estava situada a una alçada considerable, amb persones que anaven a munt i avall, però sempre amb el rostre trist.

Fascicle III:
La Margarideta es mirava els tres quadres tota embadalida, i una veueta la va desvetllar en forma d'esglai. Al seu costat, hi havia un homenet vestit amb un barret i unes robes curioses. -Hola. Va dir l'homenet. Ara mateix t'estàs preguntant qui sóc? -Sí, qui ets tu? I on sóc? -A poc a poc, noieta. Sóc el nan Benjamí i he vingut perquè sabia que hi havia algú que necessitava un cop de mà. -Espera, dona, ara et diré on ets. Has obert un llibre màgic, el llibre dels tres quadres, i a l'obrir-lo, hi has entrat. Ara ets a la sala dels tres quadres, i n'has de triar un per entrar-hi per trobar la sortida cap al teu món. -Ah, ja ho entenc. I quin quadre he de triar? -Això no t'ho puc dir, has d'endevinar quin d'aquests tres et permetrà tornar.

Fascicle IV:
El nan Benjamí va desaparèixer enmig d'un núvol de boirina màgica, mentre la Margarideta encara bocabadada, dubtava en quin quadre havia d'entrar. I una veueta de dins, li digué entra al primer quadre! I així es van acabar els dubtes. Es va trobar en un indret amb arbres, unes quantes cases, i moltes flors. De cop, sentí una veu que digué: -Per fi ha vingut algú! La Margarideta no sabia d'on provenia aquella veu. -Aquí, sóc aquí a baix! I ella es va girar i va veure una flor, la flor que li donava nom a ella -Una flor que parla? -Sí, totes parlem. Escolta, no tenim temps per perdre, feia temps que esperàvem a algú perquè ens ajudés a trobar el somriure del poble que sempre està trist! La Margarideta va recordar que el tercer quadre era el del poble trist. I va preguntar: -I per què està trist? -Algú els ha robat els somriures! -Un lladre de somriures? Va preguntar la Margarideta.