Homenatges: 75 anys sense Lorca

-






















L'any 1936 va ser assassinat per persones adscrites al règim franquista. Avui es compleixen 75 anys d'aquella mort que es va emportar una de les figures de la cultura més universals. Va néixer l'any 1898 a Granada, ciutat on s'emarquen dos els seus poemaris més reeixits i coneguts: "Cante Jondo", "Romancero Gitano". Més tard, es va traslladar a viure a EEUU i d'aquella experiència va néixer el poemari "Poeta en Nueva York". Va escriure obres de teatre com: "Yerma, "Mariana Pineda","La casa de Bernarda Alba" o "Bodas de Sangre". Cal dir que en moltes de les seves peces teatrals l'actriu catalana, Margarita Xirgu va donar vida a personatges com Yerma o Mariana Pineda, entre d'altres. Lorca era una persona humil, interessada en la cultura tan de l'època que va viure que es correspon amb la Generación del 27 i les Avantguardes, com de la cultura popular. La seva obra poètica i dramatúrgica és un cosmos ple d'imatges, sentiments i recursos literaris que ens fan viatjar per la literatura. La seva prematura mort ens va deixar orfes d'una persona difícil de qualificar perquè era i és universal.

Comentaris

  1. Gabriel18 d’agost del 2011, a les 12:46

    Un post molt encertat. Un merescut record i homenatge d'un dels més grans poetes espanyols.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls18 d’agost del 2011, a les 15:55

    Moltes gràcies Gabriel! Estic d'acord amb tu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació